Una alimentació específica pels trastorns articulars ens pot ajudar en la reparació i protecció de l' articulació així com modular la resposta inflamatòria i controlar el dolor.
En el gos la malaltia articular més comú és la OA (osteoartrosi) és una malaltia complexa i progressiva que es caracteritza per la degeneració articular.
Encara que pot afectar a qualsevol gos independentment de la raça, edat i sexe s' ha observat que els més afectats, amb un 45% dels casos, són gossos de raça grossa- gegant, obesos i/o que han estat sotmesos a exercici molt intens.
L' aspecte més important del tractament de l' OA és que haurem de modificar l' estil de vida del gos, per això caldrà que els que tenen sobrepès el perdin, establir una rutina d'exercici ajustant-lo al grau de dolor i inflamació que tingui el nostre pacient i per últim proveir-li una alimentació que contingui els següents nutrients: EPA i DHA són àcids grassos Omega 3 que ens ajuden a controlar la resposta inflamatòria; Glucosamina i sulfat de condroitina que estimula la regeneració del cartílag i n'evita la degradació; Antioxidants ajuda a reduir la lesió oxidativa a nivell articular.
dissabte, 14 de setembre del 2013
dimarts, 30 de juliol del 2013
LES DERMATOFITOSIS
La dermatofitosis és la infecció causada per fongs que afecta a la pell. Encara que s'han identificat més de vint espècies diferents de fongs en gossos i gats, els més patogens són els Microsporum, Epidermophyton i Tricophyton. La espècie que afecta principalment a les nostres mascotes és Microsporum canis que a més és potencialment infecciós per l' home. Per tant es tracta d'un problema sanitari de primer ordre sobretot en aquelles persones immunodeprimides.
La infecció és per contacte directe amb el fong que penetra dins de la pell envaiin el fol.licle pilós. Els factors predisponents a la infecció poden ser: ambients calorosos i humits, la pell ferida o bruta i de l' estat d'immunodepressor del pacient. De vegades la malaltia és autolimitant i cura sense tractament però sempre que es diagnostica és necessari tractar-la.
Les lesions es poden presentar localitzades o generalitzades. De vegades es poden presentar conjuntament amb altres processos infecciosos.
Les proves diagnòstiques són:
Examen amb la làmpada de Wood.
Examen microscòpic del pel.
Cultiu micològic
Biòpsia cutània.
Els principis terapèutics segueixen les directrius de Esccap publicades febrer 2011 aquestes directrius s'establiran conjuntament amb el propietari dels animals a tractar.
Tractar SEMPRE que es realitza el diagnòstic.
Associar un tractament sistèmic amb un de tòpic.
Realitzar controls mensualment fins a obtenir dos cultius seguits negatius.
Si no es poden realitzar cultius control fer el tractament durant 10 setmanes com a mínim.
Rasurar el pèl.
Separar els animals malalts dels sans.
Establir mesures higièniques per desinfectar el medi ambient.
http://www.argosclinica.com
http://www.argosclinica.com
L' ALIMENTACIÓ DURANT LA GESTACIÓ I LA LACTACIÓ
En el procés de la gestació es produeix el 70% del creixement fetal dins de l'últim 1/3 d' aquesta, per això és a partir de la quarta setmana que hem de començar augmentar de manera gradual d'un 25 a un 50% la dosis de la seva alimentació respecta la dosis de manteniment. Si una gossa ingereix 100 gr. d' aliment al dia li anirem augmentant fins a 150 gr. al dia. També controlarem el pes de la gosseta i podrà superar els seu pes inicial entre un 15 i un 25% més. Si una gosseta pesa 5 kg al final de la gestació podrà pesar entre 5.75kg i 6.25kg. No deixarem que pesi més perquè després podem tenir problemes alhora del part ni menys pes perquè no podrà tenir una lactació correcte. A mida que avança la gestació l' espai abdominal per l' aliment va disminuint per això si cal repartirem la ingesta diària de l' aliment en més tomes.
previ al part la gossa deixarà de menjar unes 12 hores abans i no ho farà dins de les 24 h post part però hem d'intentar que mengi de seguida convidant-la a menjar de seguida. El pes de la gossa després del part ha de ser superior entre un 5 i un 10% del seu pes inicial.
Durant la lactació la quantitat de menjar serà:
La primera setmana d'1 a 1'5 vegades més de la dosis de manteniment
La segona setmana de 1'5 a 2 vegades més
La tercera i quarta setmana de 2'5 a 3 vegades més.
L' alimentació haurà de ser d' alta qualitat i de bona digestabilitat i l' accés a l' aigua ha de ser ad libitum.
Quan els cadells comencen a menjar aliment sòlit anirem disminuint gradualment la quantitat de menjar de la gossa fins a la seva dosis de manteniment abans de la gestació.
Si l' alimentació és de bona qualitat no serà necessari suplementar amb cap complex vitamínic, ni de calci.
RASCAR: COMPORTAMENT NARURAL DELS GATS
Els gats tenen la
costum de rascar tot tipus de superfícies ( mobles, parets, entre altres), ja
que forma part del seu comportament habitual. Per això, és molt important
que a casa tinguem un rascador perquè la nostra mascota pugui desenvolupar el seu comportament amb naturalitat.
- Quins tipus de rascadors trobem al
mercat?
Existeixen diferents
tipus i mides de rascadors. Des d'una simple pissarra amb superfícies intercanviables perquè a mesura que es vagin gastant
aquestes superfícies es puguin canviar, fins a mobles específicament dissenyats per aquesta finalitat -imatge
de l'esquerra-.
- Els rascadors són sempre acceptats
pels gats?
Tot i que els
rascadors són molt útils, algunes vegades els animals els poden rebutjar i
opten per fer servir les ungles sobre superfícies on no tocaria usar-les. Així
doncs, és molt important que la nostra mascota s'adapti al rascador i que
nosaltres, com a propietaris, tinguem paciència durant el procés d'adaptació.
Alguns dels consells que donem per tal de facilitar l'adaptació són: Per una
banda, que el propietari motivi al gat perquè els utilitzi. Així, un cop el gat
perdi la por i s'animi a usar-lo se'l pot premiar i, per una banda, fregar el rascador
amb herba gatera per fer-lo més atractiu de cara a l'animal.
- On hem d'ubicar el
rascador?
Cal que col·loquem el
rascador en un lloc on el gat passi la major part del dia però mai a prop d'on
menja o d'on té la caixa de sorra per defecar i orinar. El que recomanem és que
es col·loqui a la zona on dorm l'animal. No obstant, el podem col·locar a prop
de les zones on el gat sol rascar i, mentre l'animal s'adapta al rascador,
podem protegir aquestes zones amb cinta adhesiva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



