dimecres, 9 de desembre del 2009

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2010


ARGOS US VOLEM DESITJAR QUE PASSEU UNES BONES FESTES

dimarts, 1 de desembre del 2009

EL GAT: UN PASSEIG AMB CORRETJA

Generalment ens sentim culpables perquè deixem el gat tancat a casa i no pot sortir. Molta gent pensa que la solució és treure'l de passeig. Però a diferencia del gos, el gat no té la necesitat de sortir a fora per orinar o defecar, ni tant sols per fer exercici, ni per ser més sociable amb altres gats.

Quan el treiem de casa, l'estem conduint cap a un territori desconegut per ell on no troben la seva olor que el tranquilitzen, i com que va lligat es veu incapaç de poder fugir, per això molt gats mostren molt estres quan se'ls treu de casa.

Que podem fer per poder-lo treure?

El més adient seria començar a dins de casa, de ben petit a partir dels 2 mesos, que s'habitués a l'arnés i despres a anar enganxat a la corretja. Sempre que poguem he de premiar al gat amb aliment quan reacciona correctament.

Un cop aconseguim això a dins de casa després és el moment de sortir al carrer, al jardí o al parc i actuar de la mateixa manera.

EL CONILL PORQUÍ


Ordre: rosegadors
Familia: Cavidae
Espècie: cavia porcellus
Aquests animalons varen ser domesticats pels inques que les criaven per menjar-se-les.
Tenen un caràcter dòcil i són fàcils de cuidar.
Són espantadisses i no s'adapten massa bé als canvis.
Entre ells solen ser sociables.
Vocalitzen amb uns crits forts i aguts.
Hi han tres races diferents de conills porquins: anglesa de pel curt, abisínia o etíop de pel llarg i dur que fa remolins i la peruana o angora que té el pel llis, fi i llarg.
Els mascles són adult als 2 mesos i les femelles als 3 mesos, la gestació dura de 59 a 72 dies i solen fer de 1 a 6 cries que desmamen als 21 dies. El mascle pot arribar a pesar entre 900 i 1200 gr. i la femella de 750 a 900 gr. L' esperança de vida és de 4 a 7 anys.
La gàbia ha de fer uns 0.3 m2, el llit ha de ser vegetal, evitar la fusta i la sorra de gat, amb una caseta per amagar-se i descansar i els abeuradors d'ampolla sempre nets.
S'han de treure perquè facin exercici de dues a tres vegades al dia.
Aguanten bé el fret i malament la calor.
L'aliment consta de fenc i verdures verdes sempre, si se'ls dóna pinso, en els adults, només que en mengin un cop al dia una cullerada sopera, les fruites en quantitats moderades, i el pa i les gominoles evitar-les.
La falta de vitamina C és la patologia més freqüent en aquests animalons aleshores si no mengen prous verdures verdes els hi haurem d'afegir la vitamina a l'aigua.

EL MEU GOS S'HA FET VELL


Sovint veiem que els nostres gossos s'han fet vells i que pateixen el que en veterinària es coneix com la Síndrome de la Disfunció Cognitiva. Això vol dir que els gossos perden de mica en mica allò que han anat aprenent amb els anys.
Aquesta síndrome és un desordre neurològic associat a l'edat i que hem de saber diferenciar del declivi propi de l'edat.
Sol presentar-se a partir dels 7 anys, és un procés lent i progressiu amb un grau d'afectació que pot anar de lleu a molt greu.
Els principals síntomes són que:
- no apren coses noves
- no respon a les ordres apreses
- s'orina i/o defeca a dins de casa
- no reconeix els membres de la família
- es perd en lloc coneguts
- surt o entre per la porta que no toca
- es queda quiet mirant enlloc
- camina sense rumb
- disminueix el contacte social i el reflexe de benvinguda
- existeix una alteració en la jeraquia i pot augmentar l'agresivitat
- hi ha un canvi del cicle dia-nit
- augmenta la vocalització, la gana, l'ansietat i la irratabilitat.
Després de realitzar una sèrie de proves per diferenciar-ho de qualsevol problema dels sentits, de l'aparell locomotor, paràsits, del tracte urinari, hormonal o neurològic podem diagnosticar la Síndrome de la Disfunció Cognitiva.
Per prevenir-la cal que facin exercici físic per augmentar el reg sanguini a nivell cerebral, que segueixin una dieta específica i suplementar-la de manera natural amb vitamines E i C, antioxidants, L-carnitina, B-carotens, seleni i acid alfa lipoc.