divendres, 30 d’abril del 2010

LES OTITIS


Otitis és la inflamació de l'oïda.
Les classifiquem en externa, mitja i interna segons on es localitzi la inflamació. Poden afectar a una o dues orelles i pot ser aguda, que apareix de cop, o crònica quan el procés és de setmanes.
Les otitis són el 15% de les visites al veterinari.
Les principals causes són:
- els cossos extranys, com les espigues.
- les infeccions bacterianes i/o fúngiques.
- les al.lèrgies.
- les malalties parasitàries.
- els desordres metabòlics, com el hipotiroidisme.
També podem trobar factors predisponents com:
- la pròpia anatomia de l'oïda.
- un creixement desmesurat de pèl dins de l'orella.
- un excés de higiene i/o l' ús inadecuat dels productes destinats a aquest fi.
La identificació i el tractament són molt importants per evitar la cronificació del problema.
Sempre que existeixi un canvi en el comportament del nostre gos o gat, com que espolsa les orelles, que inclina el cap a un costat, que no para de rascar-se, que les orelles li fan mala olor o que en surt una secreció groga, marró o negre és
el moment d'anar al veterinari.
A la consulta realitzarem una bona exploració física general, i si és necessari sota sedació, examinarem l'oïda amb l'otoscopi. Si hi ha un cos extrany l'extraurem, i sino recollirem una mostra per saber quin procés infecciós hi tenim.
Després netejarem les orelles i administrarem el tractament adecuat.
No obstant de vegades ens podem trobar amb otitis que no es resolen o que es perpetuen en el temps aleshores serà necesari realitzar anàlisis adicionals per coneixer l'origen exacte de l'otitis.

EL "REI" DE LA CASA


No deixis que ell sigui el "rei" de la casa, a la nostra Clínica trobaràs joguines, llibres, eines i profesionals que t'ajudaran a educar el teu gos.
Vinan's a veure i explican's el teu problema i t'assessorarem.

dissabte, 3 d’abril del 2010

LES FURES


Ordre: Carnívors
Família: Mustelidae
Espècie Mustela putorius furo


La fura és un animal que s'ha utilitzat per la caça de conills i rosegadors.
Són animals molt socials que es passen el dia jugant i perseguint-se.
Es fan adultes entre els 4 i 8 mesos, la gestació sol durar de 41 a 42 dies i poden tenir entre 1 i 18 cries que desmamen a les 6-8 setmanes. Tenen una supervivència de 5 a 8 anys: els mascles adults pesen entre els 800 i els 2.500 gr. i les femelles, més petites, entre els 700 i els 1000 gr.
A casa han de viure, quan no estan vigilades, a l'interior de gàbies metàliques àmplies, amb el terra de plàstic i ben tancades perquè s'escapen fàcilment i tenen tendència a menjar-se coses extranyes.
Per dormir els agrada fer-ho amagades per això els hi posarem una tovallola on es poden embolicar.
També hauran de disposar d'un lavabo que omplirem amb substrat vegetal i netejarem diàriament.
Quan estiguin a l'aire lliure hem d'evitar les temperatures extremes i les corrents d'aire així com controlar on s'enfilen perquè s'hi veuen poc i poden caure.
Són animals carnívors estrictes aleshores la seva dieta ha de contenir entre el 30 i el 40% de proteina i entre un 15 i un 20% de greixos, evitar els sucres i donar-els-hi una mica de fruita i pa.
Les principals patologies que presenten son les digestives, endocrines i dèrmiques.

LA LEISHMANIOSIS CANINA


La leishmaniosis canina s'està convertint en una malatia veterinària cada vegada més important.
Està causada per un paràsit unicel.lular la Leishmania infantum i que es transmet únicament a traves de la pessigada del mosquit femella del gènere Phlebotomus.
La malatia pot tenir dues presentacions, una subclinica que és aquella en que el gos pateix la malaltia però no la manifesta i la clínica on els símptomes poden variar des de : anorèxia, apatia, problemes dermatològics , hemorragies nasals, problemes oculars, febre d'origen desconegut, problemes de coixeres...
El diagnòstic el realitzarem a partir de tècniques serològiques, biopsies amb tècniques histoquímiques o tècniques moleculars de PCR quantitativa.
El tractament que escollirem anirà en funció de l'estat en que es troba l'animal, encara que es continuen utilitzant els tractaments amb compostos antimonials convinats amb alopurinol aquests es complementen amb tractaments per augmentar la resposta inmunitària i tractaments per controlar les complicacions secundàries de la malatia.
El pronòstic de la maltia variarà molt en funció de la gravetat d'aquesta i de la seva resposta al tractament.
Encara que hi han diferents grups d'investigació per trobar una vacuna aquesta és difícil d'aconseguir per això el millor és la prevenció que anirà dirigida a evitar el contacte amb el mosquit; per això és important evitar zones humides, passejades al capvespre, dormir a fora i l'us de repelents pels mosquits.

PARQUING


A PARTIR D'AQUEST MES D'ABRIL JA ESTÀ OBERT EL PARQUING DE LA PLAÇA JOSEP TARRADELLES ON PODREU APARCAR CÒMODAMENT I ES TROBA A DUES PASSES DE LA CLÍNICA.