dimecres, 29 de gener del 2014

RASPALLA'L TRANQUILAMENT



Per molts dels nostres animals l' acte de raspallar-los no els agrada gens, per això és important que ens deixem assessorar pel nostre perruquer professional. Ell ens indicarà quin raspall és el més adequat per cada raça. Com també ens donarà les indicacions de la freqüència, les zones on insistir, com treure els nusos i treure el pèl mort.

És important que ja acostumem al nostre cadell a aquest hàbit. Intentarem que estigui tant tranquil com sigui possible o sigui que si fa falta primer el traurem a passejar perquè estigui més desfogat, escollirem un lloc tranquil i que no distregui el nostre animal, escollirem un lloc alt, com una taula on hi posarem una tovallola o una goma perquè no rellisqui, després acaronarem el gos per tot el cos perquè quan ho fem amb el raspall ho vagi associant a una acció agradable. Evitarem raspallar-lo després de menjar perquè sol ser la seva hora de repòs i no els hi hem de trencar.
Abans de començar tindrem tots els estris preparats, raspalls, pintes, condicionadors per treure nusos...

Generalment començarem pels peus anirem pujant fins arribar al cap. Les raspallades han de ser curtes, suaus i sempre seguint la direcció del pel. Deixarem que olori el raspall però no el permetrem que es pensi que és una joguina si el vol mossegar de manera suau li direm que no i si no ho fa el felicitarem amb una carícia. De mica en mica anirem introduint la presència de pulveritzadors i condicionadors. 

És molt important que el gos relacioni el raspall amb un acte agradable això ajuda a reforçar la unió entre el propietari i el seu gos.

EL LLENGUATGE FELÍ



Saber interpretar el llenguatge felí no és difícil i ens pot salvar d'una esgarrapada. Hem de tenir clar que encara que hàgim tingut des de ben petit el nostre gat, no hem d’oblidar, que originàriament ve d'un animal solitari, territorial, caçador, i que quant se sent amenaçat buscarà una escapada o ens atacarà per poder-se salvar.


Les lletres del seu llenguatge són: La cua, quan un gat agita la cua ens està demostrant que està nerviós, que està a punt de caçar o que se sent amenaçat, per això davant d' aquesta actitud és millor no intentar agafar-lo. El podrem agafar quan se'ns acosti amb la cua ben alta com dient: sóc aquí, sóc un gat sumís y afectuós que vull estar amb tu.


El cos és una altre lletra del seu llenguatge, quan un gat està relaxat, pot rebolcar-se per terra, estar estirat o panxa a terra, sempre que no bellugui la cua, ens indicarà que accepta les nostres carícies.










No obstant si està panxa enlaire alerta!! perquè es pot sentir amenaçat i podem rebre una mossegada o una esgarrapada. Quan un gat el què vol és que s' espanti qui l' està amenaçant s' eriçarà, posarà els pels de punta i arquejarà el llom.











L’última lletra és el cap, la cara d'un gat és com un llibre obert del seu estat d' ànim, quan és feliç els seus ulls estan oberts, les orelles en posició natural i la boca tancada.



Pel contrari quan estan en estat d' avisar-nos les orelles les planxa sobre el cap i tanca lleugerament els ulls i quan ja passa en modus atac aleshores ens ensenya les dents i hem d' entendre que no vol saber res de nosaltres, és millor esperar i que sigui ell qui ens convidi a tocar-lo.

DISPLÀSIA DE MALUC


La displàsia de maluc és una malaltia freqüent entre algunes races canines.
Va ser descrita per Schnelle el 1935.

La definim com una incongruència entre el cap del fèmur i l'acetàbul, donant lloc a una osteoartrosi que en un futur serà font de dolor i de mal funcionament articular que donarà lloc a una mala qualitat de vida per aquell gos que la pateixi.

És una malaltia hereditària, amb una base genètica, és dir el gos neix amb el maluc normal però serà durant el seu creixement que manifestarà la presència de displàsia o no. És una malaltia poligènica, hi ha més d’un gen que determina si serà o no displàsic. Per sort ara hi ha una prova per la raça llaurador que ens permet conèixer si el nostre cadell desenvoluparà displàsia o no. És una tècnica de diagnosi on es detecten simultàniament set marcadors genètics associats a la displàsia de maluc.

A partir d'una mostra de sang d'un cadell de més tres setmanes d'edat podrem identificar aquells animals amb una alta probabilitat de ser lliures de displàsia de maluc o bé poder establir unes pautes de seguiment i mesures de prevenció en el desenvolupament de la malaltia.

Si no ens podem beneficiar d’ aquesta prova podem realitzar unes radiografies del maluc que ens determinarà si en té o no i el seu grau de displàsia.

La classificació es fa en funció de tres criteris: l’ estat del cap de fèmur, de l’ acetàbul i de si existeixen alteracions osteoarticulars. Es classifiquen en cinc graus: A lliure, B,C,D,E presenta greus signes de displàsia de maluc.

Els símptomes més freqüents són: dolor, coixesa, no volen jugar ni passejar, tampoc volen pujar o baixar les escales, hi ha una pèrdua de la massa muscular important i fins i tot poden haver canvis en el seu comportament. És una malaltia progressiva que durarà tota la vida.

El tractament pot ser conservador o quirúrgic, en funció de l’ edat que la diagnostiquem podrem realitzar una OTC ( osteotomia triple de maluc) o una pròtesi de maluc; sempre aquests  tractaments han d'anar encaminats a evitar el dolor, a mantenir la força muscular, la funció articular i una bona qualitat de vida.


divendres, 24 de gener del 2014

APROFITA FINS EL 20% DE DTE.



DEIXA QUE T' AJUDEM A TENIR EL TEU GOS O GAT NET I BEN RASPALLAT. APROFITA ELS DESCOMPTES QUE FEM EN ELS SERVEIS DE LA PERRUQUERIA.
TELEFONA’NS I T'INFORMAREM.


dimecres, 8 de gener del 2014

TENEN FRED?



La funció de la capa de pèl dels nostres gossos té la finalitat de protegir-los de les condicions climàtiques a les que estan sotmesos.

Durant l' hivern haurem de tenir en compte si viuen a dins de casa o no, si són gossos petits, si tenen poc greix corporal i el tipus de pelatge que tenen.

Si tenim un animal sense pèl la sensació de fred és com la nostra i els haurem d' abrigar quan sortim amb ells a passejar.

Gossos com els yorkshire, els bichons... durant l' hivern no els haurÍem de pelar tant com a l' estiu ja que el pèl els protegeix i els abrigarem quan les temperatures baixin dels 0ºC.

Gossos que no fan sotapèl i tenen el pel curt com els boxers, bulldogs... els abrigarem a partir del 4ºC. No obstant n'hi han de pel curt, però que són molt grossos, com els bullmastiff o els dogos que poden aguantar temperatures fins els -10ºC.

LA SALUT DENTAL





Es considera que el 80% dels nostres animals de més de tres anys pateix algun problema dental. Aquests problemes poden ser: persistència de les peces de llet, aquestes poden no caure i aleshores les definitives surten al costat això causant una desviació de la dentadura definitiva i de vegades de la mandíbula i tot. També serà un lloc on s' acumularà restes d'aliment afavorint les infeccions. S' hauran de realitzar les extraccions sota anestèsia de les peces que sobren.

La falta d'higiene bucal i dental dels nostres gossos i gats no només dóna lloc al mal alè també pot derivar en malalties periodontals,que són aquelles que afecten als teixits que envolten la dent. Aquestes malalties poden anar d'una simple gingivitis, que és una inflamació de les genives, fins a la caiguda de les peces dentals.

Tot comença quan després de menjar les bactèries queden adherides a la superfície de la dent i si aquestes no s'eliminen es mineralitzen formant el què s'anomena placa dental, aquestes bactèries poden viatjar per via sanguínia cap a òrgans importants com el cor, el ronyó, el pulmó, l'os... i ser les responsables de greus infeccions a aquests nivells. ixí com ser les causants de dolor i del deteriorament físic del nostre animal.

El tractament és realitzar una bona neteja bucal. Es realitza sota anestèsia general, es passa l'aparell d'ultrasons per fer saltar la placa sense fer malbé l'esmalt de les dents, es practica un curetatge de les genives per desinflamar-les i netejar-les bé, després es passa el rotor per deixar ben polides les peces dentals.
Un cop realitzada la neteja dental s'indica al propietari les mesures preventives que s'hauran d'aplicar.

Aquestes mesures són: evitar l'alimentació casolana i les llaminadures, realitzar revisions bucals periòdiques i administrar productes de prevenció que ajuden a disminuir la freqüència d'aparició de la placa dental.


Fractures dentals solen ser conseqüència d'accidents poden trencar-se o fissurar-se donant lloc a molt dolor o dificultat per captar l' aliment o mastegar-lo, segons la lesió de vegades hem d' optar per l' extracció però per sort ara hi ha veterinaris odontòlegs que poden reparar la peça sense necessitat d' extreure-la.

Problemes de malaoclusions, sobretot quan això causa un autotraumatisme del propi animal, actualment també s'estan corregint mitjançant l' aplicació d' aparells d'ortodòncia dissenyats especialment per cada animal.


Quines revisions hauríem de fer al nostre gos? Doncs la primera als 4 mesos, la segona als 9 mesos i després anualment.