dissabte, 29 de maig del 2010

OFERTES

VINE A LA NOSTRA BOTIGA I APROFITA ELS DESCOPMTES QUE FEM EN COMPLEMENTS I ALIMENTACIÓ I TROBARÀS TOT ALLÒ QUE NECESSITIS PER MARXAR DE VACANCES.

LA DISPLÀSIA DE CADERA



La displàsia de cadera és una malatia molt freqüent entre la població canina.

La causa és una incongruència entre el cap del fèmur i l'acetàbul donant lloc a una osteoartrosi.

L'origen és genètic, pot ser uni o bilateral i considerarem que és agut quan afecta a animals joves de 4 a 8 mesos; i crònic quan afecta a animals adults o vells.

Els símptomes més freqüents són: dolor, coixera, no volen jugar ni passejar, tampoc volen pujar o baixar les escales, hi ha una pèrdua de la massa muscular important i fins i tot poden haver canvis en el seu comportament. És una malatia progresiva que durarà tota la vida.

El tractament sempre ha estat i és quirúrgic encara que també pot ser conservador i aquest tipus de tractament ha d'anar encaminat a evitar el dolor, a mantenir la força muscular, la funció articular i una bona calitat de vida. Per aconseguir-ho donarem, sota supervisió veterinària, antiinflamatoris que aniran destinats a treure el dolor tant a nivell local com central i també els podem acompanyar de suplements nutricionals com els compostos de condroitin sulfat, glucosamina i àcids grassos omega 3.

També els podrem realitzar unes sesions d'exercicis destinades a mantenir el pes corporal, una bona activitat cardiovascular i una bona forma física.

La sessió constarà d'un passeig de 10 minuts trotant, activitats de pujar i baixar escales o marges, passejar sobre diferents superficies com grava, sorra, asfalt, herba o fang, ensenyarlos a passar ajupits per dins del túnel o d'una superfície baixa i després de l'escalfament estiraments de les articulacions de 10-15 repeticions de 20 -30 segons de durada durant 2 o 3 cops al dia.

Amb aquest tractament conservador aconseguirem que el nostre gos pugui tenir una bona calitat de vida

dimecres, 26 de maig del 2010

PSITACIFORMES


Així és com s'anomena el grup d'ocells que inclou: els periquitos, les carolines, els agapornis,
les cotorres, els lloros, les cacatues i els guacamais.
Són un conjunt d'ocells on hi ha una gran varietat de pes, desde els 30 gr. d'un periquito fins als 1500 gr. d'un guacamai i mides que va dels 8 cm del lloro pigmeu fins als 170 cm del guacamai; no obstant aixó existeixen algunes particularitats comunes a tots ells com són: el bec corbat, la cera carnosa damunt del bec i el peu zigodàctil, té dos dits endavant i dos dits enrrera.
Tenen una esperança de vida entre els 6 i els 30 anys de vida.
Són animals diurns, sedentaris i arborícoles.
Si viuen amb nosaltres haurem de proveir-los d'una gàbia prou ample perquè l'animal pugui donar la volta sobre si mateix amb les ales obertes. Són animals socials, actius i gregaris això vol dir que els agrada sortir de la gàbia i interactuar amb les persones o amb altres animals de la seva espècie. Encara que l'òptim és tenir-los al jardí on puguin gaudir de certa llibertat, d'una bona ventilació, de la llum solar i de les pluges i en èpoques de molt fred tenir-los en habitacions amb escalfor.
Són animals també que destrossen fàcilment aleshores és important que les menjadores i els abeuradors siguin d'acer inoxidable i proveir-los de de troncs que puguin picar i desgastar les ungles.
L'alimentació és bàsicament vegeteriana a base de brots, fulles, flors, fruites nèctar i polen. Alguns poden menjar insectes i/o larves.
Durant l'època de muda i reproducció és important afegir algun component multivitamínic a la dieta.
Els animals en captivitat poden tendir a l'obesitat per això serà important vigilar la dieta que els hi donem.
Algunes espècies no presenten diferenciació sexual entre el mascle i la femella i s'han d'aplicar tècniques de PCR de sang o plomes per saber-ne el sexe. Encara que poden haver algunes diferències com:
En el periquito mascle la cera de sobre el bec és de color blau. En alguns lloros el mascle és verd i la femella és vermella. Una característica de les cotorres és que el mascle porta un collar negre.
Els ocells igual que els mamífers també pateixen de patologies importants que hem de saber veure. És important tot allò que afecta a les plomes, bec i potes, a l'aparell respiratori i el digestiu.
També són molt importants els problemes de comportament pel fet de ser ocells tant socials.