Quan un gat orina poc i freqüent, ho fa fora de la caixa, crida quan orina, l' orina té un color vermellós, es llepa contínuament, perd la gana o s'amaga, aleshores hem de sospitar que el nostre gat té un problema d'obstrucció urinària.
És una malaltia força freqüent entre la població felina. El 65% de les vegades que diagnostiquem aquesta malaltia el seu origen és desconegut. El 18% és per pedres, el 12% és per l'anatomia del gat,el 3% és per infeccions i un 2% és per neoplàsies.
També s'ha observat que sol afectar a gats adults,que fan poc exercici, que són obesos, que la seva caixa de sorra està bruta o poc disponible, que no hi ha una ingesta adequada d'aigua, per una dieta rica en magnesi, o que està sotmès algun tipus de situació estressant, quan això passa hi ha un canvi en el pH de l'orina que fa que precipitin els cristall obstruint l'uretra del gat.
Si aquesta obstrucció és total la vida del gat pot estar en perill perquè pot produir-se una insuficiència renal irreversible.
La prevenció és el més important.
- Les dietes han de ser equilibrades i amb poc magnesi.
- Per afavorir que begui aigua és important que els abeuradors no siguin de plàstic, la Tª de l'aigua entre 5-18ºC, canviar-la sovint o posar-li una font, ja que als gats els agrada beure de l'aigua que es belluga.
- Evitar les situacions de estres com canvis de territori, falta de propietaris, presència d'altres animals o canvi brusc de dieta.
- La caixa de la sorra ha d'estar en un lloc tranquil i accessible, tenir una mida mínima de 40x38x16cm. un gruix de sorra de 7 cm. i netejar-la sovint amb aigua calenta i detergent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada