ARGOS US VOLEM DESITJAR QUE PASSEU UNES BONES FESTES
dimecres, 9 de desembre del 2009
dimarts, 1 de desembre del 2009
EL GAT: UN PASSEIG AMB CORRETJA
Generalment ens sentim culpables perquè deixem el gat tancat a casa i no pot sortir. Molta gent pensa que la solució és treure'l de passeig. Però a diferencia del gos, el gat no té la necesitat de sortir a fora per orinar o defecar, ni tant sols per fer exercici, ni per ser més sociable amb altres gats.Quan el treiem de casa, l'estem conduint cap a un territori desconegut per ell on no troben la seva olor que el tranquilitzen, i com que va lligat es veu incapaç de poder fugir, per això molt gats mostren molt estres quan se'ls treu de casa.
Que podem fer per poder-lo treure?
El més adient seria començar a dins de casa, de ben petit a partir dels 2 mesos, que s'habitués a l'arnés i despres a anar enganxat a la corretja. Sempre que poguem he de premiar al gat amb aliment quan reacciona correctament.
Un cop aconseguim això a dins de casa després és el moment de sortir al carrer, al jardí o al parc i actuar de la mateixa manera.
EL CONILL PORQUÍ
Ordre: rosegadors
Familia: Cavidae
Espècie: cavia porcellus
Aquests animalons varen ser domesticats pels inques que les criaven per menjar-se-les.
Tenen un caràcter dòcil i són fàcils de cuidar.
Són espantadisses i no s'adapten massa bé als canvis.
Entre ells solen ser sociables.
Vocalitzen amb uns crits forts i aguts.
Hi han tres races diferents de conills porquins: anglesa de pel curt, abisínia o etíop de pel llarg i dur que fa remolins i la peruana o angora que té el pel llis, fi i llarg.
Els mascles són adult als 2 mesos i les femelles als 3 mesos, la gestació dura de 59 a 72 dies i solen fer de 1 a 6 cries que desmamen als 21 dies. El mascle pot arribar a pesar entre 900 i 1200 gr. i la femella de 750 a 900 gr. L' esperança de vida és de 4 a 7 anys.
La gàbia ha de fer uns 0.3 m2, el llit ha de ser vegetal, evitar la fusta i la sorra de gat, amb una caseta per amagar-se i descansar i els abeuradors d'ampolla sempre nets.
S'han de treure perquè facin exercici de dues a tres vegades al dia.
Aguanten bé el fret i malament la calor.
L'aliment consta de fenc i verdures verdes sempre, si se'ls dóna pinso, en els adults, només que en mengin un cop al dia una cullerada sopera, les fruites en quantitats moderades, i el pa i les gominoles evitar-les.
La falta de vitamina C és la patologia més freqüent en aquests animalons aleshores si no mengen prous verdures verdes els hi haurem d'afegir la vitamina a l'aigua.
EL MEU GOS S'HA FET VELL
Sovint veiem que els nostres gossos s'han fet vells i que pateixen el que en veterinària es coneix com la Síndrome de la Disfunció Cognitiva. Això vol dir que els gossos perden de mica en mica allò que han anat aprenent amb els anys.
Aquesta síndrome és un desordre neurològic associat a l'edat i que hem de saber diferenciar del declivi propi de l'edat.
Sol presentar-se a partir dels 7 anys, és un procés lent i progressiu amb un grau d'afectació que pot anar de lleu a molt greu.
Els principals síntomes són que:
- no apren coses noves
- no respon a les ordres apreses
- s'orina i/o defeca a dins de casa
- no reconeix els membres de la família
- es perd en lloc coneguts
- surt o entre per la porta que no toca
- es queda quiet mirant enlloc
- camina sense rumb
- disminueix el contacte social i el reflexe de benvinguda
- existeix una alteració en la jeraquia i pot augmentar l'agresivitat
- hi ha un canvi del cicle dia-nit
- augmenta la vocalització, la gana, l'ansietat i la irratabilitat.
Després de realitzar una sèrie de proves per diferenciar-ho de qualsevol problema dels sentits, de l'aparell locomotor, paràsits, del tracte urinari, hormonal o neurològic podem diagnosticar la Síndrome de la Disfunció Cognitiva.
Per prevenir-la cal que facin exercici físic per augmentar el reg sanguini a nivell cerebral, que segueixin una dieta específica i suplementar-la de manera natural amb vitamines E i C, antioxidants, L-carnitina, B-carotens, seleni i acid alfa lipoc.
dissabte, 7 de novembre del 2009
TINC UN ANIMAL GERIÀTRIC?
Segons la O.M.S el terme geriàtric És relatiu a les persones grans.
En el cas de la Veterinària considerem un animal geriàtric en funció de la mida del gos, així:
-Gos petit de (- 10 kg) és geriàtric dels 9-13 anys
-Gos mitjà (10-25 kg) és geriàtric dels 9-11 anys
-Gos gros (26-45 kg) és geriàtric dels 7-10 anys
-Gos gegant (+ 45 kg) ho és des dels 6-9 anys.
Els gats ho són a partir dels 8 anys.
Durant aquest periòde de la seva vida hem de tenir clar que hi hauran coses que haurem de modificar i vigilar amb més regularitat que d'altres.
La nutrició és un dels primers canvis que haurem de fer de manera progressiva, haurem de donar-li una dieta baixa en proteïnes, fòsfor i sodi. Una dieta amb menys calories per evitar l'obesitat.
La salut serà important tenir-lo al dia de les vacunes i dels tractaments antiparasitaris perquè el seu estat inmunitari estigui ben reforçat. Serà important la seva higiene general i dental, també fer una revisió anual per controlar els canvis que puguin haver-hi i conèixer si són propis de l'edat o per malaltia.
Des de casa el que haurem de vigilar és:
. El consum de menjar i aigua.
. Les miccions i les defecacions.
. Canvis de pes.
. Canvis en la intensitat de l'exercici.
. Males olors.
. Nòduls o mases.
. Tos o dificultat en la respiració.
Amb una bona prevenció aconseguirem que el nostre company visqui més anys i amb una bona qualitat de vida.
divendres, 6 de novembre del 2009
PER UN MON SENSE BOSSES DE PLÀSTIC
DESPRÉS DE L'ÈXIT I EL RECOLSAMENT PER PART DELS NOSTRES CLIENTS, QUE VAREN TENIR LES MOTXILLES VERDES, AQUEST ANY HEM FET UNES BOSSES TARONGES, PLEGABLES I RECICLABLES, I CONTINUAR COL.LABORANT PER UN MÓN SENSE BOSSES DE PLÀSTIC.
SI ENCARA NO LA TENS QUAN VINGUIS A ARGOS T'EN REGALAREM UNA.
TENIM COSES MOLT XULES A LA NOSTRA BOTIGA
JA HA ARRIBAT EL FRED!!!!!
VINA A LA NOSTRA BOTIGA ON TROBARÀS TOT ALLÒ QUE EL TEU GOS O GAT NECESITA PER PASSAR L'HIVERN.
TENIM UN GRAN VENTALL DE
MATALASSOS, LLITS I MANTES
ABRICS, JERSEIS I ANORACS
IMPERMEABLES DE CAPA I SENCERS
COLLARS I CORRETGES
JOGUINES, PILOTES, CORDES, RASCADORS I MOTIVADORS
dijous, 5 de novembre del 2009
ELS CONILLS
Els conills estan classificats com:
Ordre lagomorfos
Família leporidae
Espècie oryctololagus cuniculus
Els conills es diferencien de la resta dels rossegadors perquè a la mandíbula superior i tenen 2 parells d'incisius.
Quan són adults poden pesar entre 1 i8 kg. L'esperança de vida és de 6 a 10 anys. Els mascles són adults a partir dels 6-9 mesos i les femelles dels 4-8 mesos. La gestació dura de 29 a 35 dies i solen fer entre 4 i 10 cries que es desmamen a les 4-6 setmanes.
Perquè el conills estigui bé la seva gàbia ha de fer com a mínim 40 x 70cm i han de poder correr en llibertat una estona al dia, sinó és molt difícil que es relacionin bé i siguin afectuosos amb la gent.
El llit ha de ser vegetal, absorbent, net i sec.
Els abeuradors millor d'ampolla.
Ha d'estar en un lloc que no faci molta calor perquè no la toleren gens bé.
La dieta ha d'incloure: fenc sempre disponible, verdures, fulles, herba fresca i el pinso en l'època de creixement a disposició i un cop és adult s'ha de raccionar i donar-li el 2-3% del seu pes, evitar les fruites, pa, galetes i les llaminadures.
Es recomanable pesar-lo regularment.
Quan l'hem de dur al veterinari? quan veiem que deixa de menjar, estar molt inmòvil, que mostra passivitat, que rasca les dents, que presenta coixera, o que canvia la quantitat i la consistència de les femtes.
Si tot va bé és important aplicar-li productes per evitar que tinguin polls, puces o paparres així com vacunar-lo de pasterella i mixomatosis.
Els conills són animals socials encara que de vegades poden mostrar-se agresius pel territori que marquen per mitja d'unes glàndules que tenen sota la barbeta o orinant-se pels racons.
Els conills a la natura solen ser presa dels carnívors aleshores solen ser animals espantadissos i en situacions de molta por o dolor piquen amb la pota del darrera o fan uns xiscles molt aguts i forts.
Els sintomes d'agresivitat són: rascar amb les potes el terra, tirar les orelles enrrera i ensenyar les dents i mossegar.
Les femelles poden ser més agresives, pel territori, durat l'època de zel per això és important castrar-les, quan la agresivitat és per dominància aleshores és millor evitar les situacions que estressen el conill i no castgar-lo.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
TROCOXIL
Millora el tractament crònic de les artrosis.
Millora el tractament crònic de les artrosis. Argos vol informar als seus clients que s'ha presentat un nou tractament pels problemes d'artrosis crònica en els nostres gossos.
Sabem que el dolor que provoca l'artrosi, fa que els nostres animals estiguin més quiets, aquesta inactivitat condueix a una atròfia muscular que comporta una inestabilitat articular i degradació del cartíleg amb inflamació que aguditza el dolor.
Com podem evitar aquest dolor i totes les conseqüències? Doncs amb un producte que actua a nivell de sensibilització central, el Trocoxil.
És un tractament mensual, el primer mes es dóna un comprimit i es repeteix als 15 dies, després només cal donar1 comprimit al mes.
Els comprimits són masticables de bona palatabilitat i tolerància.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
ARGOS hem ampliat la nostra oferta en alimentació. Des d'aquest mes d'octubre disposem d'un nou producte alimentari, Natural Trainer
Es tracta d'un pinso d' origen italià, de gran qualitat, el.laborat a partir de carn fresca i productes naturals com extracte de taronja, granes de lli, espirulina, substàncies prebiòtiques i aloe vera que ajuda en el control del pes, cuida les articulacions i facilita la digestió. Una altre millora és el seu preu molt competitiu.
Vina i prova'l durant aquest mes d'octubre.
LA SALUT DENTAL
LA SALUT DENTAL
Es considera que el 80% dels nostres animals de més de tres anys pateix algun problema dental. Aquests problemes poden ser: persistència de les peces de llet, aquestes poden no caure i aleshores les definitives surten al costat això causant una desviació de la dentadura definitiva i de vegades de la mandíbula i tot. També serà un lloc on s' acumularà restes d'aliment afavorint les infeccions. S' hauran de realitzar les extraccions sota anestèsia de les peces que sobren.
La falta d'higiene bucal i dental dels nostres gossos i gats no només dóna lloc al mal alè també pot derivar en malalties periodontals,que són aquelles que afecten als teixits que envolten la dent. Aquestes malalties poden anar d'una simple gingivitis, que és una inflamació de les genives, fins a la caiguda de les peces dentals.
Tot comença quan després de menjar les bactèries queden adherides a la superfície de la dent i si aquestes no s'eliminen es mineralitzen formant el què s'anomena placa dental, aquestes bactèries poden viatjar per via sanguínia cap a òrgans importants com el cor, el ronyó, el pulmó, l'os... i ser les responsables de greus infeccions a aquests nivells. ixí com ser les causants de dolor i del deteriorament físic del nostre animal.
El tractament és realitzar una bona neteja bucal. Es realitza sota anestèsia general, es passa l'aparell d'ultrasons per fer saltar la placa sense fer malbé l'esmalt de les dents, es practica un curetatge de les genives per desinflamar-les i netejar-les bé, després es passa el rotor per deixar ben polides les peces dentals.
Un cop realitzada la neteja dental s'indica al propietari les mesures preventives que s'hauran d'aplicar.
Aquestes mesures són: evitar l'alimentació casolana i les llaminadures, realitzar revisions bucals periòdiques i administrar productes de prevenció que ajuden a disminuir la freqüència d'aparició de la placa dental.
Quines revisions hauríem de fer al nostre gos? Doncs la primera als 4 mesos, la segona als 9 mesos i després anualment.
Es considera que el 80% dels nostres animals de més de tres anys pateix algun problema dental. Aquests problemes poden ser: persistència de les peces de llet, aquestes poden no caure i aleshores les definitives surten al costat això causant una desviació de la dentadura definitiva i de vegades de la mandíbula i tot. També serà un lloc on s' acumularà restes d'aliment afavorint les infeccions. S' hauran de realitzar les extraccions sota anestèsia de les peces que sobren.
La falta d'higiene bucal i dental dels nostres gossos i gats no només dóna lloc al mal alè també pot derivar en malalties periodontals,que són aquelles que afecten als teixits que envolten la dent. Aquestes malalties poden anar d'una simple gingivitis, que és una inflamació de les genives, fins a la caiguda de les peces dentals.
Tot comença quan després de menjar les bactèries queden adherides a la superfície de la dent i si aquestes no s'eliminen es mineralitzen formant el què s'anomena placa dental, aquestes bactèries poden viatjar per via sanguínia cap a òrgans importants com el cor, el ronyó, el pulmó, l'os... i ser les responsables de greus infeccions a aquests nivells. ixí com ser les causants de dolor i del deteriorament físic del nostre animal.
El tractament és realitzar una bona neteja bucal. Es realitza sota anestèsia general, es passa l'aparell d'ultrasons per fer saltar la placa sense fer malbé l'esmalt de les dents, es practica un curetatge de les genives per desinflamar-les i netejar-les bé, després es passa el rotor per deixar ben polides les peces dentals.
Un cop realitzada la neteja dental s'indica al propietari les mesures preventives que s'hauran d'aplicar.
Aquestes mesures són: evitar l'alimentació casolana i les llaminadures, realitzar revisions bucals periòdiques i administrar productes de prevenció que ajuden a disminuir la freqüència d'aparició de la placa dental.
Fractures dentals solen ser conseqüència d'accidents poden trencar-se o fissurar-se donant lloc a molt dolor o dificultat per captar l' aliment o mastegar-lo, segons la lesió de vegades hem d' optar per l' extracció però per sort ara hi ha veterinaris odontòlegs que poden reparar la peça sense necessitat d' extreure-la.
Problemes de malaoclusions, sobretot quan això causa un autotraumatisme del propi animal, actualment també s'estan corregint mitjançant l' aplicació d' aparells d'ortodòncia dissenyats especialment per cada animal.
Quines revisions hauríem de fer al nostre gos? Doncs la primera als 4 mesos, la segona als 9 mesos i després anualment.
divendres, 19 de juny del 2009
ELS COPS DE CALOR
Quan arriba la calor una de les principals urgències que ens trobem a la nostra clínica són els cops de calor, per això us volem informar bé de com hem d'evitar-los i com actuar en cas de trobar-nos-hi.
Els gossos i els gats a diferència de nosaltres no tenen glàndules sudorípares per eliminar la calor del cos, ells es termorregulen a partir del panteig, de les plantes del peus i de les zones amb menys pèl.
Els símptomes que presenta un animal amb un cop de calor són:
- Temperatura corporal molt alta.
- Decaiment, no es volen moure del lloc on són.
- Tremolors.
- Respiració molt ràpida.
- Hemorràgies gastrointestinals.
- Pèrdua de la consciència.
- Convulsions.
- La mort.
Hem d' intentar evitar:
- No treure a passeig els animals a les hores de més calor.
- Evitar les temperatures i la humitat ambiental altes.
- Eviatr els espais petits , mal ventilats, i amb poca ombra.
- La falta d' aigua neta i fresca.
- Vigilar especialment aquells animals més vells, els més joves, o els que pateixen alguna malaltia cardiovascular.
- Tenir encompte que les races braquicefàliques ( les més xates) estan més predisposades a tenir-ne.
- Evitar les situacions de nerviosisme, com els petarts, els viatges amb cotxe...
- Reduir l'exercici durants els dies que dura la calor.
- No deixar-los mai, ni un moment, a dins del cotxe tot sols.
Si ens trobem davant aquesta situació com hem d'actuar:
- Apartar l'animal del sol, posar-lo en un lloc fresc.
- Mullar-lo de manera gradual començant per les potes, cap a l' abdomen, el coll i el cap no fer-ho amb aigua excesivament freda perquè podriem causar una hipotèrmia que tampoc és convenient.
- No tapar-lo amb tovalloles molles.
- Posar glaçons al tabic nasal, ingles i axiles.
- Mullar la boca de l'animal sense forçar-lo a beure
- Trasl.ladar-lo a la clínica amb la màxima rapidesa possible per començar a medicar-lo per evitar els efectes secundaris del cop de calor.
Esperem que aquest consells us puguin ajudar.
http://www.argosclinica.com
Els gossos i els gats a diferència de nosaltres no tenen glàndules sudorípares per eliminar la calor del cos, ells es termorregulen a partir del panteig, de les plantes del peus i de les zones amb menys pèl.
Els símptomes que presenta un animal amb un cop de calor són:
- Temperatura corporal molt alta.
- Decaiment, no es volen moure del lloc on són.
- Tremolors.
- Respiració molt ràpida.
- Hemorràgies gastrointestinals.
- Pèrdua de la consciència.
- Convulsions.
- La mort.
Hem d' intentar evitar:
- No treure a passeig els animals a les hores de més calor.
- Evitar les temperatures i la humitat ambiental altes.
- Eviatr els espais petits , mal ventilats, i amb poca ombra.
- La falta d' aigua neta i fresca.
- Vigilar especialment aquells animals més vells, els més joves, o els que pateixen alguna malaltia cardiovascular.
- Tenir encompte que les races braquicefàliques ( les més xates) estan més predisposades a tenir-ne.
- Evitar les situacions de nerviosisme, com els petarts, els viatges amb cotxe...
- Reduir l'exercici durants els dies que dura la calor.
- No deixar-los mai, ni un moment, a dins del cotxe tot sols.
Si ens trobem davant aquesta situació com hem d'actuar:
- Apartar l'animal del sol, posar-lo en un lloc fresc.
- Mullar-lo de manera gradual començant per les potes, cap a l' abdomen, el coll i el cap no fer-ho amb aigua excesivament freda perquè podriem causar una hipotèrmia que tampoc és convenient.
- No tapar-lo amb tovalloles molles.
- Posar glaçons al tabic nasal, ingles i axiles.
- Mullar la boca de l'animal sense forçar-lo a beure
- Trasl.ladar-lo a la clínica amb la màxima rapidesa possible per començar a medicar-lo per evitar els efectes secundaris del cop de calor.
Esperem que aquest consells us puguin ajudar.
http://www.argosclinica.com
dimecres, 20 de maig del 2009
EXPOSICIÓ CANINA
PROPERA EXPOSICIÓ CANINA A VIC
DIUMENGE 7 DE JUNY AL RECINTE FIRAL DEL SUCRE.
PODEU RECOLLIR LES BUTLLETES D'INSCRIPCIÓ A LA NOSTRA CLÍNICA.
dijous, 14 de maig del 2009
IAMS
PER TOTS ELS GATS I GATETS "IAMS" PRESENTA L' OFERTA DE:
SAC DE 300 gr A 1.50 euros
SAC DE 1.5 Kg A 9.95 euros
dimarts, 28 d’abril del 2009
COM VIATJAR AMB ELS NOSTRES ANIMALS
VIATJAR SEGURS AMB ELS NOSTRES ANIMALS
Ja s'acosten les vacances i és importants saber si ens endurem els nostres animals i com fer-ho.
Si no us podeu endur la vostre mascota és important buscar una persona de confiança que s'en pugui cuidar o be visitar i reservar amb antel.lació una residència canina.
Si heu decidit que vindrà amb vosaltres és recomanable estar ben informat de com fer-ho per no tenir cap ensurt en l' últim moment.
És important fer una visita al vostre veterinari per saber que l'animal està en condicions de viatjar, tenir al dia les vacunes, les desparasitacions internes i externes, tenir posat el microxip, així com disposar del passaport del nostre animal i si està sota un tractament llarg portar prou medicament per tots els dies.
També hem de coneixer tots els requisits necesaris per fer el nostre viatge.
Si viatgem amb COTXE hem de portar la nostra mascota dins d'una caixa de transport, o be lligada amb un arnés i un cinturó de seguretat en el seient del darrera. Serà recomanable parar-nos cada dues hores per passejar i donar aigua al nostre animal.
Si pensem allotjar-nos en un Hotel o Casa Rural podem consultar La Guia para viajar con animales de compañia 2009 on surten tots aquells establiments que admeten animals, aquesta guia la podeu trobar a les llibreries.
Si el viatge és fora de les nostres fronteres us aconsellem que telefoneu a l'ambaixada del país que visistareu per coneixer de primera mà els requisits per entrar al país.
Si viatjarem amb AVIÓ, TREN o VAIXELL us aconsellem que consulteu les següents pàgines web on us respondran les preguntes del preu del viatge, la documentació necesària a presentar, com ha de viatjar i on ha de viatjar l'animal.
Avió http://www.aena.es/ dins hi ha un arxiu viajar con animales de compañia.
Tren http://www.renfe.es/ expliquen si el viatge és en AVE, rodalies, gran recorregut.
Vaixell http://www.balearia.net/ on diferencien els diferents viatges en vaixell.
Finalment si voleu que el viatge el realitzi una empresa especialitzada en el transport d'animals us aconsellem http://www.traveldog.es/ on ofereixen transport entre ciutats, païssos i continents.
http://www.argosclinica.com
Ja s'acosten les vacances i és importants saber si ens endurem els nostres animals i com fer-ho.
Si no us podeu endur la vostre mascota és important buscar una persona de confiança que s'en pugui cuidar o be visitar i reservar amb antel.lació una residència canina.
Si heu decidit que vindrà amb vosaltres és recomanable estar ben informat de com fer-ho per no tenir cap ensurt en l' últim moment.
És important fer una visita al vostre veterinari per saber que l'animal està en condicions de viatjar, tenir al dia les vacunes, les desparasitacions internes i externes, tenir posat el microxip, així com disposar del passaport del nostre animal i si està sota un tractament llarg portar prou medicament per tots els dies.
També hem de coneixer tots els requisits necesaris per fer el nostre viatge.
Si viatgem amb COTXE hem de portar la nostra mascota dins d'una caixa de transport, o be lligada amb un arnés i un cinturó de seguretat en el seient del darrera. Serà recomanable parar-nos cada dues hores per passejar i donar aigua al nostre animal.
Si pensem allotjar-nos en un Hotel o Casa Rural podem consultar La Guia para viajar con animales de compañia 2009 on surten tots aquells establiments que admeten animals, aquesta guia la podeu trobar a les llibreries.
Si el viatge és fora de les nostres fronteres us aconsellem que telefoneu a l'ambaixada del país que visistareu per coneixer de primera mà els requisits per entrar al país.
Si viatjarem amb AVIÓ, TREN o VAIXELL us aconsellem que consulteu les següents pàgines web on us respondran les preguntes del preu del viatge, la documentació necesària a presentar, com ha de viatjar i on ha de viatjar l'animal.
Avió http://www.aena.es/ dins hi ha un arxiu viajar con animales de compañia.
Tren http://www.renfe.es/ expliquen si el viatge és en AVE, rodalies, gran recorregut.
Vaixell http://www.balearia.net/ on diferencien els diferents viatges en vaixell.
Finalment si voleu que el viatge el realitzi una empresa especialitzada en el transport d'animals us aconsellem http://www.traveldog.es/ on ofereixen transport entre ciutats, païssos i continents.
http://www.argosclinica.com
dilluns, 20 d’abril del 2009
!!! ULTIMS SACS!!!
!!ÚLTIMS SACS!!
D' EUKANUBA ADULT LARGE 15 KG a 51.95
EUKANUBA PUPPY LARGE 15 KG a 61.85
dimecres, 4 de març del 2009
dimarts, 3 de març del 2009
OBSTRUCCIONS URINÀRIES
LES OBSTRUCCIONS URINÀRIES EN ELS GATS
Quan un gat orina poc i freqüent, ho fa fora de la caixa, crida quan orina, l' orina té un color vermellós, es llepa contínuament, perd la gana o s'amaga, aleshores hem de sospitar que el nostre gat té un problema d'obstrucció urinària.
És una malaltia força freqüent entre la població felina. El 65% de les vegades que diagnostiquem aquesta malaltia el seu origen és desconegut. El 18% és per pedres, el 12% és per l'anatomia del gat,el 3% és per infeccions i un 2% és per neoplàsies.
També s'ha observat que sol afectar a gats adults,que fan poc exercici, que són obesos, que la seva caixa de sorra està bruta o poc disponible, que no hi ha una ingesta adequada d'aigua, per una dieta rica en magnesi, o que està sotmès algun tipus de situació estressant, quan això passa hi ha un canvi en el pH de l'orina que fa que precipitin els cristall obstruint l'uretra del gat.
Si aquesta obstrucció és total la vida del gat pot estar en perill perquè pot produir-se una insuficiència renal irreversible.
La prevenció és el més important.
Quan un gat orina poc i freqüent, ho fa fora de la caixa, crida quan orina, l' orina té un color vermellós, es llepa contínuament, perd la gana o s'amaga, aleshores hem de sospitar que el nostre gat té un problema d'obstrucció urinària.
És una malaltia força freqüent entre la població felina. El 65% de les vegades que diagnostiquem aquesta malaltia el seu origen és desconegut. El 18% és per pedres, el 12% és per l'anatomia del gat,el 3% és per infeccions i un 2% és per neoplàsies.
També s'ha observat que sol afectar a gats adults,que fan poc exercici, que són obesos, que la seva caixa de sorra està bruta o poc disponible, que no hi ha una ingesta adequada d'aigua, per una dieta rica en magnesi, o que està sotmès algun tipus de situació estressant, quan això passa hi ha un canvi en el pH de l'orina que fa que precipitin els cristall obstruint l'uretra del gat.
Si aquesta obstrucció és total la vida del gat pot estar en perill perquè pot produir-se una insuficiència renal irreversible.
La prevenció és el més important.
- Les dietes han de ser equilibrades i amb poc magnesi.
- Per afavorir que begui aigua és important que els abeuradors no siguin de plàstic, la Tª de l'aigua entre 5-18ºC, canviar-la sovint o posar-li una font, ja que als gats els agrada beure de l'aigua que es belluga.
- Evitar les situacions de estres com canvis de territori, falta de propietaris, presència d'altres animals o canvi brusc de dieta.
- La caixa de la sorra ha d'estar en un lloc tranquil i accessible, tenir una mida mínima de 40x38x16cm. un gruix de sorra de 7 cm. i netejar-la sovint amb aigua calenta i detergent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
